Robiols de la tia Antònia

Aquesta recepta és, per a mi, un poc especial. Va ser menjant un d'aquests robiolets com vaig conèixer el meu home,al cel sia. Era a casa d'una amiga meva,era diumenge i una tia seva es va entregar amb una palangana de robiols, fets seus... bé m'atur perquè no crec que li interessi a ningú.

Anirem per feina. Aquesta recepta està traduida a les mesures d'avui en dia, si començ a parlar d'unces i altres herbes no en treureu aguller. Pensau que són per fer robiols petits, per tant es recomenable fer servir un motlle petit o bé una tassa -és el que jo empr- perquè quedin tots iguals.

Les mesures estan fetes per un quilo de farina, però si en voleu fer menys només heu de fer una regla de tres, això no fa falta que vos ho digui.

-1 quilo de farina
-6 vermells d'ous
-300 gr. de sucre en pols
-300 gr. de saïm
-1 tassa de cafè de vi sec (això de cafè és com a mesura, si no armareu un bon cacau)
i
-1 tassa de cafè amb suc de taronja (si n'hi ha un poc no fa res).

Amb aquestes quantitats en poden sortir uns 65 si empram com a motlle una tassa de cafè amb llet d'aquestes antigues.
Au idò bon profit.
Quan en sabi un poc més ja posaré unes fotos. El meu net diu que he de dir penjar en lloc de posar, però que hi puc fer jo si som nova i acabada d'arribar.

Ave Maria Puríssima

Mirau, som nova amb tot això dels dimonis de s'internet. El meu net, el més petit, m'ha encolomat aquest regal. M'ha dit padrina això és molt fàcil. (Mirau si és fàcil que ho escriu ell) jo li don una fulla escrita a la meva manera i ell mira d'arreglar les faltes. Diu que n'hi ha a carretades, i fot unes panxades de riure que si jo rigués així per ventura em sortiria el barram i tot.

Ell m'ha dit que escriguis les receptes de tota la vida, que això es perdria. I té tota la raó, avui en dia la gent no té temps.

Abans, ara ja s'ha perdut aquest costum, abans d'entrar a una casa havíem de dir Ave Maria Puríssima, i si ens contestaven Concebuda sense pecat. Idò jo pens que si he d'entrar a casa vostra voldria ser educada. (N'Andreu, em diu no diguis beneitures, i jo li dic que això no ho és).